Indagació personal
Prendre les flors, segons una indagació personal d’autoconeixement, d’un autèntic “mirar” de cara la nostra realitat, tant la que anomenem exterior com la interior.
La nostra primera pregunta seria, si estem mirant realment el que és o ens estem enganyant davant del que veiem. Ja sigui perquè, o no ho podem veure o no ho volem veure, perquè pot ser massa dur. Si un ho pot fer sense ajuda de les flors: Endavant!
Pensem que tot honest terapeuta floral, hauria d’indagar sobre sí mateix, perquè si no parteix coneixent-se, com pretendre conèixer els altres?
Agrimony
Sí, aquesta indagació no és possible sense l’ajuda de les flors. Agrimony és la flor que farà sortir tot allò que misteriosament no podem o no volem veure.
Traurà la careta que ens posem davant nostre o davant dels altres i ens permetrà veure realment el que és.
Agrimony no és un catalitzador que aclareix quines flors prendre, sinó que extreu el que està profundament arrelat de la nostra personalitat i que roman, com a intocable i inamovible.
Sense el primer pas d’Agrimony és gairebé impossible una indagació honesta. Qui, de cap manera, no s’enganya a si mateix o als altres, voluntàriament o involuntàriament?
Hi ha una clau d’indagació quan prenem Agrimony per esbrinar què ens passa cada cop que tenim una zona al nostre interior que, per alguna raó, no volem veure, ja sigui perquè ho posterguem o ens donem una excusa. Aquí rao justament la base de l’escull de la nostra ignorància o conflicte.
El dir per exemple: no, això no cal, ho veuré més tard; o no ho miro perquè és molt dur; o això no té importància; o això no ho miro perquè ho tinc superat o això no és positiu; o això no és correcte, etc.
Trilogia Autocentrament
Afortunadament, Agrimony et demostrarà clarament que estàs equivocat i que tot, absolutament tot, cal mirar-ho. Et fa veure la manera com sempre, en alguna forma, estàs tractant de protegir un centre. Un centre que sempre se sent vulnerat i que la nostra ment, amb participació de les emocions, protegeix contra vent i marea.
Les flors Chicory, Heather i Willow tenen a veure directament amb les diferents maneres amb què operem des d’aquest centre. Chicory protegeix el centre atraient i controlant tot des d’allà, sense permetre’s deixar anar res i defensant el territori sigui com sigui. Aquesta forma d’autocreixement pot assolir les maneres més exquisides de l’egoisme sense la menor entrega i sempre creient-se una cosa important, des d’on gira tota la relació amb el món extern.
Després, Heather exigeix una permanent atenció duta a terme amb una pressió insuportable cap als altres.
Però, novament, és la protecció del centre el que està darrere d’aquesta exigència.
La manera de protegir aquest centre és la sortida cap als altres en forma de culpabilització, per mantenir-lo intacte i defugir la indagació al nostre propi interior.
En tots tres casos es procedeix amb diferents variants de l’autocompassió. En el cas de Chicory, amb el xantatge afectiu de “a mi no m’estimen”. Al de Heather, amb la hipocondria i la constant comanda d’atenció sobre el cos, la conducta, etc. En el cas de Willow, responsabilitzant els altres del que ens passa.
El fet de prendre aquestes tres flors durant un temps, porta una sèrie de conseqüències tant mentals, emocionals, com físiques. En sentir-se desaferrat d’aquest centre que es defensa, a qui pren aquesta trilogia de descentrament se li poden produir des de marejos fins a una clara sensació de “no ser el mateix”. Què és el que es remou dins?: els lligams amb aquest centre que només existeixen a la nostra ment i que ens separen dels altres. Aquest centre que enforteix les posicions egoistes, egocentristes, egòlatres, etc.
Aquestes tres flors aparentment donen un cop dur a la nostra individualitat, ja que impedeixen en gran mesura que ens aferrem a una pseudopersonalitat que ens separa de la resta dels éssers humans i del món.
L’efecte d’aquestes flors és immediat. En prendre-les poden aparèixer altres estats de diferent naturalesa com la por o la inseguretat que acompanyaven aquest pseudocentre tan gelosament guardat.
Article publicat en butlletins número 6 i 8 de l’any 1995. Escrit per Carlos Cruz, cofundador de SEDIBAC.
Realitza el curs on-line de Trilogies Florals aquí:
Curs en línia Trilogies Florals
Les sòcies i els socis disposen d’aquests cursos en línia gratuïtament.
Visita el nostre canal de YouTube.