No deixa de sorprendre’m la facilitat que té molta gent per situar tota la responsabilitat de la seva insatisfacció a l’exterior. Per mi és una simplificació, gairebé sempre guiada per una baixa intel·ligència emocional. Per a aquesta situació, quan la culpa sempre la tenen els altres, Willow és l’essència floral adequada.
A ningú no se li escapa que vivim en una societat bàsicament injusta i desigual. Però, tot i així, no podem culpar a l’exterior absolutament de tot el que ens passa. I aquest exterior es compon d’una àmplia selecció de culpables, que de més a menys són: Déu, la societat, l’Estat, els polítics, els pares, les parelles, la ciutat o el poble on vivim, els germans, els fills, les minories, les majories, les banderes… O encara millor, com deia el pare d’una clienta meva: «La culpa la tenen tots».
Ser una “víctima” del pervers destí, o de l’”enemic”, té una sèrie de dubtosos avantatges: ens permet justificar la nostra frustració i el nostre fracàs. També ens eximeix de tota responsabilitat del passat, del present i, és clar, del futur. A més, ens permet descarregar sobre els “dolents” tota la nostra ira que supura a la destil·leria de la nostra ment i el nostre cor de nen ferit. No importa si per això hem de fabricar una història plena de greuges i conjures. I tampoc importa si això ho vivim en solitud o ens agrupem amb altres per compartir-ho i convertir-ho en una causa col·lectiva, perquè continua sent la mateixa cosa.
Tot això és una col·lecció de mecanismes de defensa de la personalitat. Entre altres, la racionalització, consistent a portar el dolor emocional que no sabem gestionar a la ment i donar-li una explicació des d’aquí. La generalització, consistent a agrupar els individus d’un mateix gènere, professió, etc., per protegir-se’n: tots els homes, totes les dones, tots els polítics, etc. La projecció, on un veu i assenyala a l’altre, precisament el que el molesta de si mateix. I segurament n’hi ha més…
Efectivament, estic pensant tot el temps a Willow, una magnífica essència preparada per treballar el que he escrit fins aquí. Per deixar de culpar als altres de la nostra baixa intel·ligència emocional, del no trobar un sentit profund a les nostres vides… Encara que això últim no passaria si tinguéssim el Wild Oat positivat, perquè llavors sempre podríem construir moments millors i convertir-nos algun dia en nosaltres mateixos.
Article publicat a la revista Sedibac número 95 de l’any 2020. Escrit per Ricardo Orozco.
Realitza el curs on-line “Dubtes freqüents en Flors de Bach”, a càrrec de Ricardo Orozco:
Curs online Dubtes freqüents en Flors de Bach
Les sòcies i els socis disposen d’aquests cursos en línia gratuïtament.
Visita el nostre canal de YouTube.