Avui escric aquest article amb una capçalera una mica singular:
Per què el nostre voluntariat perdura i persisteix?
Doncs senzillament perquè el nostre equip de voluntaris i voluntàries constitueix un grup compacte de persones molt ben preparades i amb una vocació ferma arrelada al cor. Diria fins i tot més enllà, a l’ànima, ja que alguns ja porten anys de servei i hi són, segueixen: No els pot aturar ni una pandèmia ni el tancament de moltes organitzacions.
Malauradament, en el camí i, des de la pandèmia, hem perdut diverses associacions, entre elles dues residències de gent gran, que en canviar de directiva van decidir prescindir del nostre servei de voluntariat en què portàvem uns quants anys. També va tancar una important ONG amb què col·laboràvem, per falta de subvencions estatals. En fi, per una raó o altra, la llista d’associacions ha disminuït una mica, però no la dels nostres voluntaris, ja que ells segueixen ferms i no es desanimen fàcilment.
Objectiu i finalitat de ser voluntari
L’objectiu i la finalitat d’un voluntari@ és ajudar i col·laborar, d’una manera solidària i altruista, a millorar la qualitat de vida dels altres.
El Voluntariat és abans de res i, sobretot, Compromís, el qual ha d’anar acompanyat d’implicació i responsabilitat.
Solidaritat és una paraula sobre la qual gira tot el sentit d’un voluntari.
Per pertànyer a un voluntariat cal tenir un sentiment profund de solidaritat, humanisme i altruisme. El voluntariat és sinònim de generositat.
El/la voluntari/ària, fent honor al seu nom, és una persona voluntariosa que actua amb intenció, ànim, resolució, decisió i disposició; i també amb afecte i amor.
Ser voluntari@ exigeix tenir un elevat esperit de sacrifici i abnegació, juntament amb una voluntat de servei. No es fa per obligació, sinó per devoció.
El/la voluntari/ària és una persona “corrent” que realitza actuacions “extraordinàries”.
Hem de ser conscients que l’acció més petita és millor que la intenció més gran.
Comparteixo de l’ideari de la Creu Roja: «Un@ voluntari@ és una persona preparada per servir la seva comunitat, disposada a treballar per la solidaritat humana, l’amistat i la pau, de manera alegre, dinàmica i creativa, sense esperar res a canvi ».
El/la voluntari/a no ha d’esperar que li donin les gràcies per la seva acció o ajut. La gratificació que rep és un benefici espiritual: sentir la satisfacció que ha contribuït que algú es trobi bé.
La riquesa més gran de pertànyer a un voluntariat és que no es percep cap retribució econòmica de cap tipus; la nostra retribució repercuteix a l’harmonia física, mental i espiritual.
El “temps” del voluntari/ària és el capital necessari i imprescindible perquè un voluntariat funcioni.
Com a coordinadora del nostre equip de voluntaris i voluntàries, aprofito novament aquestes línies per mostrar-los el meu afecte, gratitud i, sobretot, el meu respecte per la gran tasca que fan i pel seu lliurament.
El nostre estimat Mestre, Edward Bach, segur que se sentirà orgullós del nostre equip de Voluntariat, ja que amb el seu servei recolzem el lema que figura gravat a la làpida de la tomba: «Contempleu, estic viu per sempre». I mentre hi hagi voluntaris florals de SEDIBAC, així serà, portarem el missatge d’amor, ajuda i abnegació allà on se’ns sol·liciti.
Article de la revista 104. Escrit per Elisa Villagrasa, Presidenta de l’Associació i Coordinadora del Servei de Voluntariat de SEDIBAC.
Coneix més del voluntariat aquí:
Voluntariat SEDIBAC i en aquest PDF, amb informació més detallada.
Visita el nostre canal de YouTube.